Cròniques des de l’exili

El podcasting consisteix en l’elaboració d’un programa de forma modesta, casolana i més personal que el que es fa en un estudi de ràdio; sense haver d’estar subjectes a durades temporals, i amb la flexibilitat de poder gravar quan es té disponibilitat, es vol o es pot. A la xarxa n’hi ha molts -i de molt bons- que tracten temes diferents. Fa anys que hi dono voltes. Fins i tot vaig assistir a un curs del Col·legi de Periodistes sobre el tema l’any 2009 a Barcelona. Ho he anat coent a foc lent. I com que avui dia no fa falta gaire equipament, ni anar a una ràdio per fer un programa propi, estic enllestint serrells per començar al gener aquesta proposta, que vol ser un divertimento competència de ningú.

croniques

Equipament per a fer Cròniques des de l’exili: una taula de so USB,
un bon micròfon, un portàtil amb ZaraRadio i uns auriculars.

Em trobo desplaçat a Puigcerdà per feina, i em fan especial il·lusió dues coses: seguir mantenint el contacte amb el territori donant veu a les persones que el conformen, i tornar als orígens amb els que em vaig iniciar en l’àmbit de la comunicació, entre 1996 i 1997. He estat força desconnectat del mitjà radiofònic, i em quedava un cuquet interior que es va traduir en una col·laboració en l’últim especial eleccions municipals que va organitzar Ràdio Capital. De pas, dotaré totbisbal ràdio, l’emissora digital que tenim a Internet -emet fil musical, els plens quan sóc a la Bisbal, i alguns programes externs- d’un contingut propi que permetrà també relligar el dels projectes del portal i de la televisió.

La idea és tornar a fer ràdio de forma similar als programes que havia fet a l’emissora local quan era jove, però de forma desassossegada i amb més coneixements. És un espai especialitzat en la Bisbal i pobles veïns, que és del que he après a parlar després de generar-ne continguts durant la meva praxi en els mitjans. El programa està obert a la col·laboració de qui li pugui interessar fer alguna secció (tan sols cal que es posi en contacte), i la participació la vehicularem per escrit a twitter i al correu electrònic radio@totbisbal.com; hi incorporarem també els missatges de veu dels oients via WhatsApp (al telèfon 679 859 104) i Telegram.

He treballat temps en la part sonora, i deixo a la vostra disposició i en mode col·laboratiu (per si hi voleu fer aportacions) les següents dues llistes a Spotify:

Us deixo també la careta d’entrada, amb la veu de Maria Rosa Rey.

Etiquetat amb: ,

El mestre Codolà

Tinc força coneguts, i els amics potser els podria comptar. Però els qui ho són, ho són de veritat i ens tenim mútuament. Alguns han esdevingut referents o puntals importants en la meva vida, i en Xevi Codolà és un dels meus mestres o referents vitals, per diversos motius. Recordo que a l’institut havia tingut la Xon (Assumpció, es deia) Coll, una professora dedicada, que es preocupava que aprenguéssim Matemàtiques, amb un gran cor. Quan vaig saber que tindria en Xevi vaig pensar “a veure com ens en sortirem!”. I, lògicament, no va ser fàcil. Com a professor el recordo amb una qualitat interessant: pensava i traslladava molt de pressa el seu pensament. Aquesta velocitat de processament t’obligava a estar atent per, almenys, intentar captar les coses. Com a professor era diferent, et feia pensar encara que les Mates no fossin la teva assignatura “predilecta”. Havent acabat la universitat sempre vaig pensar que, excepte algun professor de la UdG -i recordo noms estimats- no havia d’anar lluny per trobar algú que m’hagués marcat a un nivell més transcendent, més enllà de les classes, més humà.

Un caràcter afable, disposat, que aporta facilitats i que, per primera vegada per a molts dels nois i noies que érem i que teníem ben poca idea de res en aquesta vida, ens va parlar entre moltes altres coses del “sentit pràctic de la vida”. Aquesta ha estat segurament una de les seves grans lliçons que sempre procuro tenir present i aplicar: fem-ho fàcil!

I, és clar, veure a l’EATP d’Audiovisuals que capturar imatge en moviment per tornar-la a reproduir estava a l’abast, em va “frapar” com diria ell, encara que no seria fins molts anys més tard -quan el vídeo va passar a ser digital- que aprendria a editar analitzant i fixant-me com havia fet el muntatge d’alguns dels seus treballs, i intentant fer els meus.

Amb el pas dels anys puc dir que, a més d’un exprofessor, d’un referent personal i d’un company de filmacions, és també un amic. En Xevi és una gran persona, i ho és per pràcticament tothom que conec. Per això no ha d’estranyar gens que el dia 30 de juny li muntéssim entre tots una bona ensarronada (que estava acollonit, pobre, és dir poc!). Ara que he acabat l’edició del vídeo, si voleu ho podem recordar plegats:

Les imatges són de Mariluz Díaz Lara, d’Antoni Martí Gich, i d’un servidor.

Temes relacionats

  • Familiars, amics, companys i exalumnes homenatjaven dijous a Xavier Codolà
  • Etiquetat amb:
    Top