El 16 de març de 2014 aterrava a la Cerdanya per una substitució llarga, de quatre mesos i mig, que m’obligaria a viure-hi (baixant els divendres a la Bisbal i tornant-hi a pujar els diumenges) fins al mes de juny. Si trobar allotjament és important, també ho és trobar un espai on facin bon menjar. El bar-restaurant l’Estació és un lloc de pas, amb un tracte pròxim, i on podreu provar un menú senzill, casolà i bo, i entrepans freds i calents (de tamany considerable).

Fa pocs dies Ensenyament em tornava a nomenar a Puigcerdà. Si hi havia un moment poc oportú per agafar la grip era llavors. I allà em trobava, amb una bona descarregada de neu que em va permetre observar la bona organització i la ràpida actuació de les màquines llevaneu. Res a veure amb els problemes que patíem aquí a l’Empordà el 8 de març del 2010.

Serveixi aquesta entrada com a prèvia de futures sobre la Cerdanya, i per reconèixer la bona acollida, tracte i cura que m’he endut en cada ocasió que hi he estat tant per part del professorat, alumn@s i veïns. I, de forma, especial, de la Montse i de la seva família, que porten el bar, i gràcies als qui em vaig anar recuperant (en aquesta nova estada).

Una abraçada a totes les persones de bon cor que he conegut i deixo* al Pirineu!

puigcerda01

Després de la fotografia amb en Pere i la Montse, una altra de la nevada del 23 i 24 de febrer.

puigcerda04

(*) En marxava ja fa dies, coneixedor de nou destí, ara a Figueres.