El mestre Codolà

Tinc força coneguts, i els amics potser els podria comptar. Però els qui ho són, ho són de veritat i ens tenim mútuament. Alguns han esdevingut referents o puntals importants en la meva vida, i en Xevi Codolà és un dels meus mestres o referents vitals, per diversos motius. Recordo que a l’institut havia tingut la Xon (Assumpció, es deia) Coll, una professora dedicada, que es preocupava que aprenguéssim Matemàtiques, amb un gran cor. Quan vaig saber que tindria en Xevi vaig pensar “a veure com ens en sortirem!”. I, lògicament, no va ser fàcil. Com a professor el recordo amb una qualitat interessant: pensava i traslladava molt de pressa el seu pensament. Aquesta velocitat de processament t’obligava a estar atent per, almenys, intentar captar les coses. Com a professor era diferent, et feia pensar encara que les Mates no fossin la teva assignatura “predilecta”. Havent acabat la universitat sempre vaig pensar que, excepte algun professor de la UdG -i recordo noms estimats- no havia d’anar lluny per trobar algú que m’hagués marcat a un nivell més transcendent, més enllà de les classes, més humà.

Un caràcter afable, disposat, que aporta facilitats i que, per primera vegada per a molts dels nois i noies que érem i que teníem ben poca idea de res en aquesta vida, ens va parlar entre moltes altres coses del “sentit pràctic de la vida”. Aquesta ha estat segurament una de les seves grans lliçons que sempre procuro tenir present i aplicar: fem-ho fàcil!

I, és clar, veure a l’EATP d’Audiovisuals que capturar imatge en moviment per tornar-la a reproduir estava a l’abast, em va “frapar” com diria ell, encara que no seria fins molts anys més tard -quan el vídeo va passar a ser digital- que aprendria a editar analitzant i fixant-me com havia fet el muntatge d’alguns dels seus treballs, i intentant fer els meus.

Amb el pas dels anys puc dir que, a més d’un exprofessor, d’un referent personal i d’un company de filmacions, és també un amic. En Xevi és una gran persona, i ho és per pràcticament tothom que conec. Per això no ha d’estranyar gens que el dia 30 de juny li muntéssim entre tots una bona ensarronada (que estava acollonit, pobre, és dir poc!). Ara que he acabat l’edició del vídeo, si voleu ho podem recordar plegats:

Les imatges són de Mariluz Díaz Lara, d’Antoni Martí Gich, i d’un servidor.

Temes relacionats

  • Familiars, amics, companys i exalumnes homenatjaven dijous a Xavier Codolà
  • Ignasi Corney Oller

    Periodista col·legiat 09.048. Llicenciat en Filologia Catalana (2003) i Filologia Hispànica (2005) per la UdG, Diploma d’especialització integral en ràdio per la UdG i la Cadena SER (2007), cursa des del 2010 el Grau de Comunicació a la UOC. Ha treballat i col·laborat en mitjans locals i comarcals des del 1997. És professor de Secundària i emprenedor dels projectes totbisbal, totbisbal tv i totbisbal ràdio.

    Etiquetat amb:
    4 comments on “El mestre Codolà
    1. Montse Lloveras ha dit:

      Moltes gràcies pel video, Ignasi. No hi vaig poder ser i m’ha fet molta il.lusió poder-ho veure. Vaig ser membre de l’AMPA i el més important els meus fills han sigut alumnes de l’institut. S’ho mereix .

    2. Karima eddahbi ha dit:

      Llegeixo el text i es com si fos jo qui l’escriu. Tenir-lo com a professor i coneixe’l com a persona a estat tot un orgull. Gràcies per el video.