Pot, la Bisbal d’Empordà, tenir tants mitjans de comunicació?

 

mitjansL’11 de maig del 2013 assistia al programa El Magazine de la recuperada Ràdio Bisbal. Hi anava convidat a parlar de l’associació Eines i Comunicació Social (EICOS). Havent començat, però, hi va haver un desviament temàtic interessat cap a si la Bisbal pot tenir tants (!) mitjans de comunicació. Vaig pensar que podia passar, però havia confiat erròniament que, amb un aterratge tan recent, algú que no ocupa una posició legitimada no formularia una pregunta com aquesta. M’hauria estat més còmode evitar la pregunta que no, com vaig fer, mantenir la cortesia i intentar afrontar-la per tornar al que em duia allà, que era EICOS.

Fem-hi un cop d’ull:

Ràdio Bisbal

  • Tipologia: emissora de ràdio.
  • Temps en funcionament: dues setmanes, després d’una aturada superior als set anys. En uns dies farà 30 anys.
  • Audiència: no la sabem (imaginem que poca en ser una nova posada en marxa).
  • Finançament: els diners del contribuent (depèn de l’Ajuntament).
  • Funcionament: servei públic amateur.
  • No té capacitat per generar informació. Comença fent seguiment dels mitjans existents que informem de l’actualitat local.

Web municipal labisbal.cat

  • Tipologia: espai web que incorpora un diari electrònic o secció d’actualitat en la seva etapa més recent.
  • Temps en funcionament: set anys (adopta el domini .cat el 21 d’abril del 2006).
  • Audiència: no la sabem.
  • Finançament: els diners del contribuent.
  • Funcionament: servei públic propi de la institució. Incorpora l’espai web de la ràdio.
  • Genera informació de l’organització ajuntament, un integrant més del municipi.

labisbal.tv

  • Tipologia: web tv.
  • Temps en funcionament: 2,5 anys (des del 15 de desembre del 2010).
  • Audiència: no la sabem.
  • Finançament: publicitat i recursos propis.
  • Funcionament: servei públic amateur. No aplica criteris periodístics.
  • Fa un seguiment escàs de l’actualitat informativa. Ensenya i promou especialment activitats lúdiques i festives.

totbisbal.com

  • Tipologia: plataforma multimèdia amb diari digital, web tv des del 2008, ràdio des del 2009, directori comercial, apartats, serveis i informacions diverses.
  • Temps en funcionament: més de 9 anys (des de 12 de febrer del 2004).
  • Audiència: 800 visites diàries.
  • Finançament: publicitat i recursos propis, amb aportacions dels socis d’EICOS.
  • Funcionament: servei públic amb criteris professionals enfocat a la qualitat.
  • Fa seguiment de l’actualitat i genera continguts informatius propis en seccions diferents i formats diversos.

Conclusions:

  1. Serveis de criteri amateur es poden comparar entre ells, però no amb serveis  on el criteri és professional, com vaig expressar. La coexistència entre diversos serveis no professionals i un de professional és compatible.
  2. Atenent a raons de mercat, el segment d’usuaris entre serveis similars pot (no té per què) coincidir. Si un nou mitjà fa serveis que ja oferia un d’existent (més complet o igual), pot limitar al segon en aquell perfil i, sobretot, es resten sinergies mútues.
  3. El voluntarisme sense opcions de rendibilitat, esgota. Per tant, és lògic que els serveis amateur puguin desaparèixer. Per mostra el botó de la desaparició de Bisbal Actual, encara que era més aviat una eina política de propaganda revestida d’una altra cosa.
  4. La professionalitat continuada sense suports tangibles també esgota.

L’Ajuntament contracta la publicitat de les seves campanyes en mitjans forans, i realitza despeses importants perquè una televisió comarcal parli, de tant en tant, del municipi. En canvi, totbisbal.com és una eina independent arrelada en el territori, de confiabilitat demostrada, i l’única amb prou valor per absorbir la compra de serveis publicitaris i de comunicació.

Si es perden els mitjans professionals, també es perd democràcia

Amb l’entrada de la premsa periòdica en el món digital, es va pensar en la gratuïtat per captar lectors. Va ser una errada. Els professionals inverteixen temps i esforç en fer la seva feina. Ha arribat el moment d’aplicar la bena que es correspon a la ferida. Per això les principals capçaleres estan implementant murs de pagament que s’aniran estenent. Cadascú fa ús del sistema que veu millor: alguns fan servir el quiosc Orbyt, altres fan pagar per accés, etcètera.

Com a redactor de totbisbal.com em puc referir a l’experiència de desenvolupar un sistema que empra el temps. És tan flexible que permet provar el producte primer, amb un temps de consulta limitat per visitants, un temps més ampli per a usuaris registrats, i l’eliminació de tota restricció pels associats (socis, socis familiars i mecenes del projecte).

Pots associar-te i contribuir al manteniment de totbisbal.com!

Ignasi Corney Oller

Periodista col·legiat 09.048. Llicenciat en Filologia Catalana (2003) i Filologia Hispànica (2005) per la UdG, Diploma d’especialització integral en ràdio per la UdG i la Cadena SER (2007), cursa des del 2010 el Grau de Comunicació a la UOC. Ha treballat i col·laborat en mitjans locals i comarcals des del 1997. És professor de Secundària i emprenedor dels projectes totbisbal, totbisbal tv i totbisbal ràdio.

Etiquetat amb: , , , , , , , , , , ,
5 comments on “Pot, la Bisbal d’Empordà, tenir tants mitjans de comunicació?
  1. Gerard ha dit:

    Bona tarda,

    Aquesta pregunta te la vaig fer jo Ignasi, per tant crec just respondre sense cap ànim d’entrar en personalismes. Crec que, o jo ho vaig formular malament, o em vas malinterpretar. La voluntat de la pregunta era saber la capacitat que tenia La Bisbal de generar notícies, des de la meva ignorància, al no viure al poble durant la setmana. Ningú més que jo celebra tant el fet que al poble hi hagi una diversitat de mitjans. No portava cap altre intenció que aquesta.
    Aclarit això, discrepo frontalment del concepte de professionalitat i democràcia que tens dels mitjans. M’explico: Jo considero que la professionalitat ve donada per la gestió que es fa de la informació que es té, i no de la remuneració que es dona pel que s’escriu, diu o s’ensenya. Amb això coincideixo amb totes les facultats de periodisme, i estic convençut que amb TOT BISBAL. Hi ha productes manipulats i molt poc professionals que estan molt ben pagats, i no parlo per vosaltres. D’altre banda, i com a quasi politòleg que sóc, no entraré a parlar dels conceptes de democràcia, perquè em sembla un tema massa seriós com per tractar-lo de forma escrita. Simplament et diré que la diversitat és bona, i que una ràdio pública és un dret. L’alternativa és el reduccionisme i això em sombla de tot, menys democràcia. La fòrmula americana no crec que sigui la millor, però jo encara entenc els mitjans públics com a un dret i no com una opció. Per acabar vull dir que jo també m’he informat, alguna vegada,a través de Tot Bisbal.

    Cordialment,

    Gerard Vilà.

    • Agraït per l’aclariment.

      De totes formes, l’ús de criteris en els continguts (la part formal) ja s’ha tingut en compte en l’anàlisi. Per això es parla d’amateur i de professional. Ja hi ha una mirada no-econòmica, i no discrepem pas en aquest punt, pel que dius. Per tant, l’opció de debat, aquí, s’esvaeix.

      Fas una lectura errònia atribuint-me pensaments que no he expressat. Que la pluralitat és bona ningú en dubta, però si apareix, té unes implicacions. El que faig és plantejar l’afectació en termes del mercat local on ens trobem. A la ràdio hi vaig dedicar una colla d’anys, i parlo de coexistència, la qual cosa hauria de ser interpretada positivament.

      Si pots, fes una relectura atenta, amb calma, i allunyat d’emocions, i en seguim parlant.

      Salut!

      • Sònia Deulofeu Lara ha dit:

        Ignasi si parles de “coexistència” perquè el titular de l’article és: ‘Pot, la Bisbal d’Empordà, tenir tants mitjans de comunicació?’. Això vol dir que t’has plantejat que en sobre o que en falten.

        Suposo que els altres mitjans de la Bisbal que surten citats també tindrien coses a dir-hi però jo parlo com a Sònia Deulofeu i com a Ràdio Bisbal que és el projecte que hem fet renéixer com tu dius, fa menys d’un mes.

        Som amateurs però això no treu que es pugui fer contingut de qualitat. Com tu ve saps, la informació no és només una notícia, hi ha molts altres gèneres que poden informar. Cada mitja informe de la manera que vol o pot i aplica el criteri de noticiabilitat que creu adient. Alguns només volen treballar amb professionals i això pot ser una virtut o un error. El camp de la comunicació és molt ampli i no el domina qui més ha estudiat ni qui més en sap, la comunicació és riquesa i interacció.

        • Hola, Sònia. El titular té el format amb què es va plantejar la pregunta. I l’anàlisi respon als mitjans que hi ha en aquests moments si no me n’he deixat cap. Podem parlar de “coexistència”, “convivència”, “cohabitació”… és igual, escull el terme que més t’agradi. Reflexiono des d’un espai que és el meu bloc personal. I entenc que l’experiència d’anys i, especialment la formulació de la pregunta, m’habiliten per fer-ho.

          Què és ‘amateur’ i què no, és meridianament clar i hi sembles d’acord. Ja ho entenc que es pugui pensar d’una altra manera, cosa que es pot explicar per molts motius, però sobretot perquè venim de mirades diferents en la cadena de generació de valor (el qual costa molt d’assolir, i s’ha de picar molta pedra abans). Per això no tothom es pot igualar, i el missatge esdevé dissonant. Però la realitat és per ella mateixa. No és allò que creiem, voldríem, desitgem… Aquesta conversa hauria de desplegar reflexions en el sentit de qui rep la dissonància.

          Es poden fer treballs dignes i ben fets, des de l’àmbit amateur? I tant! Que ho ha negat algú, això? L’etiqueta “amateur”, ‘aficionat’, no és cap insult ni cap despreci. Em sorprèn molt aquesta interpretació, doncs un percentatge elevadíssim, per no dir tothom, comença des d’aquest àmbit i va evolucionant. La cantera es pot fer en molts llocs. I la porta de totbisbal.com ha estat, està i estarà oberta.

          Salut!

        • Per cert, tu creus que he valorat fer “només una notícia”? Ais…

          Salut!