Qui sóc?

Sóc de la Bisbal d’Empordà de tota la vida. De ben petit ja m’agradava llegir les històries dels còmics i escriure. Tant les llengües com la història i,  més tard, les ciències de la naturalesa, la informàtica i la tecnologia, em van anar entusiasmant. En no poder fer Periodisme, vaig començar a fer-me l’ofici a mida i a col·laborar en diverses publicacions. Mentre estudiava Filologia Catalana i Filologia Hispànica i guanyava un punt de vista o mirada humanístic, em pagava part dels estudis universitaris treballant com a corresponsal per Diari de Girona. Un diploma en presentació integral de ràdio de la UdG i la Cadena SER, i el Grau de Comunicació de la UOC han saciat l’estímul intel·lectual de coneixement de la Comunicació i del món dels mitjans.

A banda del català i del castellà, i d’una breu incursió per l’italià a nivell bàsic, tinc coneixements avançats en llengua anglesa. L’interès per la història local creixia amb un treball que espero que algun dia vegi la llum, sobre els fets històrics que envolten el carrer on he viscut quasi tota la vida. M’atrauen l’audiovisual en general, el màrqueting, la publicitat i les relacions públiques, i m’interessen el funcionament de la ment humana i els aprenentatges espiritual i formatiu. Les TIC m’han acompanyat sempre en ser un dels pioners de la comunitat virtual labisbal.org, avui desapareguda, i nascuda a l’institut a l’empara de la professora Victòria Oliu.

L’autodidactisme ha edificat el comunicador multimèdia que sóc avui. Fent un resum poc exhaustiu amb les temporalitats, l’aventura començava en dos mitjans locals: la revista El Drac i Ràdio Bisbal. Vaig ser dels primers col·laboradors de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), vaig escriure a giron@.com, redactava cròniques pel setmanari comarcal La Proa i pel digital La Malla (actual La Xarxa). Ja cobrant, seria redactor del diari digital Ciberdiari, elaboraria diverses peces pagades per l’especial eleccions 2003 en capitals de comarca gironines per La Malla i m’uniria a Ona Catalana (a la mítica Ràdio Costa Brava) com a tècnic i com a redactor. Seria també redactor de la publicació de distribució gratuïta L’Argila, i del butlletí de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura: La Palanca. Tot això en paral·lel a altres feines no periodístiques, a col·laboracions esporàdiques amb Revista de Girona i al manteniment, fins al 2007, de la corresponsalia del diari.

L’any 2005 m’unia a un projecte nascut feia poc: totbisbal. Cal periodisme compromès allunyat de la submissió als interessos comercials o polítics, especialment a nivell hiperlocal. Havent ajudat a millorar el gestor de continguts (CMS) però mancant una editora de notícies, començaria a portar l’edició local de Vilaweb que uns anys després deixaríem en tenir ja editora pròpia. A totbisbal hi emprendríem, germinarien i mantindríem ratllant a bon nivell altres projectes, entre ells dos mitjans més (un d’ells també edificat des de zero) que amb el temps aconseguirien entitat pròpia: totbisbal tv i totbisbal ràdio. Gràficament, el portal s’associa al color vermell de l’escut de la ciutat, la televisió a un color verd, i la ràdio a un color blau. Es tracta, com endevinareu, dels colors primaris (red, green, blue o RGB).

En aquests moments treballo de professor de Llengua i literatura catalanes o de Llengua i literatura castellanes a la borsa del Departament d’Ensenyament. Compagino la tasca docent amb el treball voluntari de redacció, edició i coordinació de totbisbal, totbisbal tv i totbisbal ràdio, mitjans de l’associació Eines i Comunicació Social (EICOS), de la que sóc secretari.

M’agraden la muntanya i passejar, i sóc un apassionat de les sèries de televisió i la seva narrativa. En música m’agrada una mica de tot, però anant a peces seleccionades o preferides que potser poden dir alguna cosa de la meva personalitat: Nina Simone (Sinnerman), Sting (Desert rose – live in Berlin, Shape of my heart), Scorpions (Send me an angel, Still loving you, Dust in the wind, Love of my life), Helloween (In the middle of a heartbeat), Mägo de Oz (La rosa de los vientos, Pensando en ti, El cantar de la luna oscura, Desde mi cielo), Eros Ramazzotti (Più bella cosa, Musica è), Sonique (It feels so good), Miquel Abras (Visceral, Per amor a l’artGira-sols mirant la lluna), Revólver (El roce de tu piel, No va más, Duro de llevar, Esta noche tengo más de lo normal, Ella es y será todo para mí), Héroes del silencio (La chispa adecuada, Maldito duende), Bunbury (Despierta), La puerta de los sueños (Entre nosaltres, ViscPlou)…

Em falta temps, però de tant en tant explico, comento i reflexiono en les pàgines d’aquest blog.