Ignasi Corney Oller

Espai web personal i de reflexió

Etiqueta: Bisbal

Expedició per portar la Flama del Canigó del 2013 a la Bisbal

La Flama del Canigó amb la que s’encenia la foguera de Sant Joan l’any 2012 venia de Girona. Enguany una expedició formada per Toni Quer, Marc Maspoch, Marc Llenas, Magí Ganigué, i un servidor, l’anava a buscar directament al cim del Canigó, d’uns 2.700 metres. Després d’un examen de la UOC, marxava amb ells  dissabte a la tarda per documentar-ho en vídeo. Feia anys que cap representació de la Bisbal l’anava a buscar. D’uns cinquanta grups autoritzats, érem els únics que portàvem la flama al Baix Empordà.

Ens trobàvem la barrera baixada molt abans d’arribar al refugi de Cortalets. Estàvem a una hora i mitja d’aquest, caminant, quan comptàvem poder-hi arribar directament i, des d’allà, fins al cim. Anys anteriors s’hi havia deixat pujar. El grup estava disposat a arribar a la recollida de la flama a les dotze de la nit. Estaven entrenats, podien fer-ho i ho van aconseguir.

06

En el meu cas el contratemps de la barrera va ser clau. El meu ritme distava molt del dels companys, que ja sabia que eren persones que estaven fortes,  i vaig optar, tot i haver intentat seguir-los, per gaudir d’una bona nit de conversa  a la vora del foc amb amics i amigues de  Lleida. Crec que va ser una bona decisió. Un altre any, si ens deixen pujar a Cortalets, o si anem més preparats, serà 🙂

L’endemà al matí ens dirigíem a Arlès. Els dos Marcs i en Magí iniciarien la ruta en bicicleta per arribar a  casa. En Marc Llenas no podia seguir, carregàvem la seva bicicleta, i seguien endavant en Marc Maspoch i en Magí Ganigué. Ambdós feien més de 138 quilòmetres en bicicleta fins a Rupià. Un cop allà, la Cati Teixidor s’afegia per acompanyar-los a tots quatre fins a Corçà i, des d’aquesta població, amb molt bona rebuda, fins a la Bisbal. Amb la policia local obrint camí, faríem una volta per l’Aigüeta seguits de diverses persones, fins al passeig  Marimon Asprer i arribant al pavelló, on una gentada esperava la rebuda de  la flama.

Una experiència viscuda, molt  maca i interessant, que espero repetir.

A continuació, us enllaço el vídeo-resum que n’elaborava:

Pot, la Bisbal d’Empordà, tenir tants mitjans de comunicació?

 

mitjansL’11 de maig del 2013 assistia al programa El Magazine de la recuperada Ràdio Bisbal. Hi anava convidat a parlar de l’associació Eines i Comunicació Social (EICOS). Havent començat, però, hi va haver un desviament temàtic interessat cap a si la Bisbal pot tenir tants (!) mitjans de comunicació. Vaig pensar que podia passar, però havia confiat erròniament que, amb un aterratge tan recent, algú que no ocupa una posició legitimada no formularia una pregunta com aquesta. M’hauria estat més còmode evitar la pregunta que no, com vaig fer, mantenir la cortesia i intentar afrontar-la per tornar al que em duia allà, que era EICOS.

Fem-hi un cop d’ull:

Ràdio Bisbal

  • Tipologia: emissora de ràdio.
  • Temps en funcionament: dues setmanes, després d’una aturada superior als set anys. En uns dies farà 30 anys.
  • Audiència: no la sabem (imaginem que poca en ser una nova posada en marxa).
  • Finançament: els diners del contribuent (depèn de l’Ajuntament).
  • Funcionament: servei públic amateur.
  • No té capacitat per generar informació. Comença fent seguiment dels mitjans existents que informem de l’actualitat local.

Web municipal labisbal.cat

  • Tipologia: espai web que incorpora un diari electrònic o secció d’actualitat en la seva etapa més recent.
  • Temps en funcionament: set anys (adopta el domini .cat el 21 d’abril del 2006).
  • Audiència: no la sabem.
  • Finançament: els diners del contribuent.
  • Funcionament: servei públic propi de la institució. Incorpora l’espai web de la ràdio.
  • Genera informació de l’organització ajuntament, un integrant més del municipi.

labisbal.tv

  • Tipologia: web tv.
  • Temps en funcionament: 2,5 anys (des del 15 de desembre del 2010).
  • Audiència: no la sabem.
  • Finançament: publicitat i recursos propis.
  • Funcionament: servei públic amateur. No aplica criteris periodístics.
  • Fa un seguiment escàs de l’actualitat informativa. Ensenya i promou especialment activitats lúdiques i festives.

totbisbal.com

  • Tipologia: plataforma multimèdia amb diari digital, web tv des del 2008, ràdio des del 2009, directori comercial, apartats, serveis i informacions diverses.
  • Temps en funcionament: més de 9 anys (des de 12 de febrer del 2004).
  • Audiència: 800 visites diàries.
  • Finançament: publicitat i recursos propis, amb aportacions dels socis d’EICOS.
  • Funcionament: servei públic amb criteris professionals enfocat a la qualitat.
  • Fa seguiment de l’actualitat i genera continguts informatius propis en seccions diferents i formats diversos.

Conclusions:

  1. Serveis de criteri amateur es poden comparar entre ells, però no amb serveis  on el criteri és professional, com vaig expressar. La coexistència entre diversos serveis no professionals i un de professional és compatible.
  2. Atenent a raons de mercat, el segment d’usuaris entre serveis similars pot (no té per què) coincidir. Si un nou mitjà fa serveis que ja oferia un d’existent (més complet o igual), pot limitar al segon en aquell perfil i, sobretot, es resten sinergies mútues.
  3. El voluntarisme sense opcions de rendibilitat, esgota. Per tant, és lògic que els serveis amateur puguin desaparèixer. Per mostra el botó de la desaparició de Bisbal Actual, encara que era més aviat una eina política de propaganda revestida d’una altra cosa.
  4. La professionalitat continuada sense suports tangibles també esgota.

L’Ajuntament contracta la publicitat de les seves campanyes en mitjans forans, i realitza despeses importants perquè una televisió comarcal parli, de tant en tant, del municipi. En canvi, totbisbal.com és una eina independent arrelada en el territori, de confiabilitat demostrada, i l’única amb prou valor per absorbir la compra de serveis publicitaris i de comunicació.

Si es perden els mitjans professionals, també es perd democràcia

Amb l’entrada de la premsa periòdica en el món digital, es va pensar en la gratuïtat per captar lectors. Va ser una errada. Els professionals inverteixen temps i esforç en fer la seva feina. Ha arribat el moment d’aplicar la bena que es correspon a la ferida. Per això les principals capçaleres estan implementant murs de pagament que s’aniran estenent. Cadascú fa ús del sistema que veu millor: alguns fan servir el quiosc Orbyt, altres fan pagar per accés, etcètera.

Com a redactor de totbisbal.com em puc referir a l’experiència de desenvolupar un sistema que empra el temps. És tan flexible que permet provar el producte primer, amb un temps de consulta limitat per visitants, un temps més ampli per a usuaris registrats, i l’eliminació de tota restricció pels associats (socis, socis familiars i mecenes del projecte).

Pots associar-te i contribuir al manteniment de totbisbal.com!