Ignasi Corney Oller

Espai web personal i de reflexió

Etiqueta: IES la Bisbal

Game over, Vacamorta!

Fa uns dies em venia a veure la Júlia Tortós, una estudiant de l’IES la Bisbal que fa el treball de recerca de batxillerat sobre l’abocador de Vacamorta. Havíem quedat de veure’ns unes setmanes abans, quan encara estava treballant a Puigcerdà. Li vaig ensenyar la carpeta on guardo la documentació que he anat acumulant amb els anys, dedicada a la polèmica instal·lació il·legal que, un cop més, el Tribunal Suprem dictaminava el 14 de febrer passat que s’havia de tancar. Li vaig facilitar documentació i contactes de les parts implicades, i espero veure-la en uns dies per recuperar documents, saber com li va, i si la puc ajudar un xic més.

Aquestes últimes setmanes les estava vivint esperant novetats i, de fet, tenia en ment fer algunes trucades. Però són tantes les coses que tinc sobre la taula per actualitzar-me quan he tornat, que he anat de cul. I, vés per on, en Salvi Casas, l’actual alcalde de Cruïlles, cansat que no li fessin ni cas, traslladava aquest dimecres una pregunta al Parlament (el seu grup està adscrit a Esquerra Republicana). I “oh, sorpresa”, el conseller de Territori i Sostenibilitat (abans conegut com a Departament de Medi Ambient), Santi Vila, no usava subterfugis com els seus predecessors en el càrrec i afrontava la realitat com és. La instal·lació és il·legal i acceptava que s’ha de tancar. La restauració són figues d’un altre paner, ja ho ha deixat ben clar, però per fi queda garantit que el monstre queda aturat.

Em mereix un respecte extrem la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC). La formen persones que s’han desgastat en la lluita i la protesta a un nivell d’activisme que, els últims anys, no han pogut mantenir. I, malgrat tot, han guanyat! I és que sí, amics i amigues, sempre passa el mateix: uns pocs per defensar el bé de la col·lectivitat mentre uns molts estan asseguts practicant el clictivisme (és a dir, la solidaritat de les paraules, a cop de clic i de cul a la cadira, aquella que no val absolutament res si no s’acompanya d’accions en la realitat). Ho deixo aquí, perquè m’enfado. Vivim en aquest territori i em costa d’entendre tanta alienació.

Hi ha qui diu que els gasos i partícules fruit de la combustió de productes de l’abocador són els causants dels càncers i d’un augment (no demostrat) de la mortalitat a la zona. Dubto que mai es pugui afirmar. En tot cas, l’olor que et ve al nas en passar per determinats punts, com la rotonda de sortida de la Bisbal en direcció a Girona, és molt desagradable i, respirat en dosis altes com en l’incendi del 2009, crec que podria fer venir de tot a qualsevol.

Es pot dir que, des de l’any 2000, he fet un autèntic màster en interpretació de sentències judicials i m’he familiaritzat amb aquests i amb altres tipus de documents especialitzats. No vull que sembli que em sap greu que tanca. No me’n sap ni gens ni mica, de greu. Però tenim una petita història en comú, amb l’abocador; m’ha fet créixer com a persona, entendre moltes coses, guanyar ofici i estimar més aquest territori.

14 anys després, hem passat la pantalla del joc (i quin mal joc!).

Game over, Vacamorta!

vacamorta

P. D. Algunes preguntes em volten la ment. Els residus que traiem d’aquí, on els posarem? I què, les compensacions econòmiques ? N’hi haurà? Per l’empresa, o per la població?

Curs extraescolar de periodisme i comunicació a l’IES la Bisbal

Fa un parell o tres d’anys, des de totbisbal.com vam considerar que era necessari incidir en les bones pràctiques comunicatives en l’àmbit educatiu, i fer pedrera. És per això que vam iniciar un contacte amb l’institut per estudiar aquesta opció, enguany viable. Així, sempre si hi ha alumnes que hi tinguin interès, els dimarts de 17.30 h a 19.00 h, duré a terme unes classes extraescolars de comunicació i periodisme a l’IES la Bisbal.

La proposta incideix en saber com podem narrar avui, quina és la mirada del comunicador sobre la realitat, i com funcionen els mitjans. Crec que és un coneixement bàsic en secundària per entendre el món, inicial per començar en aquest àmbit, i previ a l’adquisició d’altres de més tècnics.

Ens plantejarem de què parlem quan parlem de comunicació i què és periodisme i què no. Sense perdre l’esperit crític i incorporant l’impacte de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC), intentarem resoldre dubtes, aprendre de forma col·lectiva, i ser creatius. Com podeu veure, tot un repte, el que m’he plantejat!

Un bloc recollirà els continguts i les conclusions a què arribem després de plantejar els temes a l’aula. Obrirem i expandirem la reflexió teòrica inicial mitjançant recursos a la xarxa (sobretot vídeos), i intentarem aprendre a debatre casos concrets, aportats per mi o pels propis alumnes. En funció de com avanci el curs podríem desenvolupar alguns treballs pràctics.