Ignasi Corney Oller

Espai web personal i de reflexió

Etiqueta: totbisbal (pàgina 1 de 2)

Game over, Vacamorta!

Fa uns dies em venia a veure la Júlia Tortós, una estudiant de l’IES la Bisbal que fa el treball de recerca de batxillerat sobre l’abocador de Vacamorta. Havíem quedat de veure’ns unes setmanes abans, quan encara estava treballant a Puigcerdà. Li vaig ensenyar la carpeta on guardo la documentació que he anat acumulant amb els anys, dedicada a la polèmica instal·lació il·legal que, un cop més, el Tribunal Suprem dictaminava el 14 de febrer passat que s’havia de tancar. Li vaig facilitar documentació i contactes de les parts implicades, i espero veure-la en uns dies per recuperar documents, saber com li va, i si la puc ajudar un xic més.

Aquestes últimes setmanes les estava vivint esperant novetats i, de fet, tenia en ment fer algunes trucades. Però són tantes les coses que tinc sobre la taula per actualitzar-me quan he tornat, que he anat de cul. I, vés per on, en Salvi Casas, l’actual alcalde de Cruïlles, cansat que no li fessin ni cas, traslladava aquest dimecres una pregunta al Parlament (el seu grup està adscrit a Esquerra Republicana). I “oh, sorpresa”, el conseller de Territori i Sostenibilitat (abans conegut com a Departament de Medi Ambient), Santi Vila, no usava subterfugis com els seus predecessors en el càrrec i afrontava la realitat com és. La instal·lació és il·legal i acceptava que s’ha de tancar. La restauració són figues d’un altre paner, ja ho ha deixat ben clar, però per fi queda garantit que el monstre queda aturat.

Em mereix un respecte extrem la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC). La formen persones que s’han desgastat en la lluita i la protesta a un nivell d’activisme que, els últims anys, no han pogut mantenir. I, malgrat tot, han guanyat! I és que sí, amics i amigues, sempre passa el mateix: uns pocs per defensar el bé de la col·lectivitat mentre uns molts estan asseguts practicant el clictivisme (és a dir, la solidaritat de les paraules, a cop de clic i de cul a la cadira, aquella que no val absolutament res si no s’acompanya d’accions en la realitat). Ho deixo aquí, perquè m’enfado. Vivim en aquest territori i em costa d’entendre tanta alienació.

Hi ha qui diu que els gasos i partícules fruit de la combustió de productes de l’abocador són els causants dels càncers i d’un augment (no demostrat) de la mortalitat a la zona. Dubto que mai es pugui afirmar. En tot cas, l’olor que et ve al nas en passar per determinats punts, com la rotonda de sortida de la Bisbal en direcció a Girona, és molt desagradable i, respirat en dosis altes com en l’incendi del 2009, crec que podria fer venir de tot a qualsevol.

Es pot dir que, des de l’any 2000, he fet un autèntic màster en interpretació de sentències judicials i m’he familiaritzat amb aquests i amb altres tipus de documents especialitzats. No vull que sembli que em sap greu que tanca. No me’n sap ni gens ni mica, de greu. Però tenim una petita història en comú, amb l’abocador; m’ha fet créixer com a persona, entendre moltes coses, guanyar ofici i estimar més aquest territori.

14 anys després, hem passat la pantalla del joc (i quin mal joc!).

Game over, Vacamorta!

vacamorta

P. D. Algunes preguntes em volten la ment. Els residus que traiem d’aquí, on els posarem? I què, les compensacions econòmiques ? N’hi haurà? Per l’empresa, o per la població?

Sant Miquel de Peralta és a Eivissa

Amb aquesta entrada vull inaugurar un període en el que intentaré escriure amb més regularitat. Començaré comentant-vos una petita anècdota.

Aquest dimarts una usuària ens preguntava [sí, em refereixo a totbisbal] a través d’un missatge privat de Facebook on era que hi havia un incendi. Veia passar molts helicòpters a la zona de la Font de l’arbre, a la Bisbal, a prop de la piscina.

En trucar a Bombers per atendre aquesta demanda, la noia al telèfon em comentava que a Girona tenien actiu un únic servei a Palafrugell, concretament a Sant Miquel de Peralta. Ràpidament he respost que aquest nom no em constava, que es devia referir a Sant Climent de Peralta, a Forallac. Acte seguit, molt amable, m’explicava que podia ser que hi hagués un error, ja que la columna de fum s’havia vist entre Fonteta i Fitor, validant el que li deia.

Les persones ens equivoquem. També les forces de seguretat i les institucions. Tots som humans, òbviament. Mentre es verifiqui la falla, no passa res. Què fer si no coneixem un determinat territori (i ara em refereixo a un territori temàtic, i no només geogràfic)? Verificar i qüestionar exhaustivament. Sempre. Sigui l’administració, o sigui qui sigui que ens ofereix la informació. Per això el nostre ofici és el de periodistes, i a vegades val més publicar tard en aquests temps on prima la immediatesa, però amb seguretat. Guanyarem rigor i ens evitarem ridículs ocasionats per tercers que no hi tenien cap tipus de culpa ni de mala fe.

« Entrades més antigues